“11-S” por la poeta Sílvia Bel basado en un poema de Cristina Peri Rossi
“11-S”
Nota: aquest poema no vol ferir susceptibilitats. Abstenir-se hipersusceptibles (amb carinyo) Sílvia Bel
El once de septiembre del dos mil uno
mientras las Torres Gemelas caían
yo estaba haciendo el amor
Cristina Peri Rossi
L’11 de setembre del 2001
mentre queien les Twin Towers
jo també estava fent l’amor.
Era una migdiada febril
amb pel·lícula de fons i olor a sexe.
Recordo que mirava de reüll la televisió,
com quan mires de reüll una peli porno,
i de sobte, entre els gemecs,
va caure la primera torre,
tant fàl·lica,
i va desfer-se en mil bocins
mentre jo continuava
dintre teu com si allò no anés amb mi,
com si fos una imatge més guionitzada.
Nosaltres no vam parar de fer l’amor, no.
I la televisió tampoc no va parar
de repetir, mecànicamnet,
l’escena de la desfeta,
de dalt a baix,
de dalt a baix,
de dalt a baix.
com si l’emissió hagués trobat també
el punt precís per arribar a l’orgasme.
Quién es Sílvia Bel? Nací en Barcelona en 1982 en un ambiente tanto poco poético como el mundial de fútbol o las elecciones generales. Era el mas de octubre y desde entonces me persigue por la calle una balanza.
Todo lo sopeso:
las palabras,
las miradas,
los olores.
Pero a veces me apetece escapar del equilibrio y giro rápido la esquina del verso para despistar los platillos, los pesos, las medidas. Entonces me abalanzo sobre las palabras más alocadas y los abrazo antes de que se me escapen. De esta fuga repentina a menudo me nace el poema.
Contactar:
